¿Democracia desde abajo? : Violencia y no violencia en la controversia sobre la central nuclear de Lemóniz
López Romo, Raúl

Historia, Trabajo y Sociedad. (Madrid. Núm 2 (2011) p. 91-117)

En aquest article s'ofereix, primer, una síntesi d'alguns debats teòrics sobre l'acció col·lectiva, segon, una discussió del concepte de nous moviments socials i, tercer, un estudi de cas sobre la interacció d'accions violentes i no violentes en relació amb la controvèrsia nuclear a Euskadi. Aquest darrer tema facilita una via per a tocar camps d'anàlisi com la rellevància de la participació dels moviments socials en la transició espanyola, les complexes relacions entre conflictivitat social i violència política i el paper de la societat civil en els processos de democratització.

Antinucleares y nacionalistas : conflictividad socioambiental en el País Vasco y la Galicia rurales de la Transición
Lanero Táboas, Daniel

Historia Contemporánea. (Bilbao. Núm 43 (2011) p. 749-778)

En aquest article s'aprofundeix en la interacció entre societat rural i organitzacions polítiques i sindicals nacionalistes a Galícia i al País Basc. Així, hom se centra en un tipus específic de conflictivitat (l'ambiental) i en la mobilització social sorgida al seu entorn. Com a cas d'estudi es prenen les lluites contra els projectes de les centrals nuclears al nord de Lugo (Regodela-Xove) i la costa basca (Deba i Lemóniz). Es tracta d'analitzar, entre altres coses, si les forces polítiques i Sindicats nacionalistes intentaren introduir-se políticament al Món rural amb un discurs ecologista a través d'aquest tipus de conflictes i, a partir d'aquí, discernir com es bastí socialment la protesta i com evolucionà el propi moviment social.

Nuevos y viejos movimientos sociales en perspectiva histórica
Casquete Badallo, Jesús María

Historia y política. (Madrid. Núm 6 (2001) p. 191-216)

En el context de la controvèrsia entre sociòlegs i historiadors entorn a allò que hem anomenat els "nous moviments socials" (ecologisme, pacifisme, Feminisme, defensa dels drets humans, etc.) l'autor discuteix diversos exemples de moviments socials "nous" i "vells", per acabar afirmant la naturalesa dialèctica del canvi social.